A lone human ambassador is sent to Winter, an alien world without sexual prejudice, where the inhabitants can change their gender whenever they choose. His goal is to facilitate Winter's inclusion in a growing intergalactic civilization. But to do so he must bridge the gulf between his own views and those of the strange, intriguing culture he encounters...
Embracing the aspects of psychology, society, and human emotion on an alien world, The Left Hand of Darkness stands as a landmark achievement in the annals of intellectual science fiction.
I bounced off this the first few times I tried to read it, but this time I made it past the first few chapters and started to see why it's called one of the greats. By the end, I was hooked. Really moving views of humanity and relationships. I am also a sucker for a brutally grueling journey.
Sòlida ciència ficció que no deixa fred (badumtss)
No rating
El títol és una conya perquè la novel·la transcorre en el planeta Hivern, que té temperatures significativament més baixes que les de la Terra.
I Le Guin posa força llenya a l'estufa (prometo parar!): no només hi ha la construcció de com seria la vida en un món així de fred amb una biosfera particular, i on la humanitat va arribar fa milers d'anys des de l'espai en condicions gens clares. El nivell tecnològic seria com és ara l’actual, adaptat al planeta.
Un altre gran tema és que lis habitants d’aquest planeta passen la major part del temps en un estat andrògin, des del que poden manifestar qualsevol dels dos sexes biològics quan entren en zel. Al principi em preocupava trobar-me amb essencialismes de gènere, però en tot cas són el punt de vista incomplert d’un dels protagonistes, que anirà canviant. I com afecta la particularitat biològica de la població …
El títol és una conya perquè la novel·la transcorre en el planeta Hivern, que té temperatures significativament més baixes que les de la Terra.
I Le Guin posa força llenya a l'estufa (prometo parar!): no només hi ha la construcció de com seria la vida en un món així de fred amb una biosfera particular, i on la humanitat va arribar fa milers d'anys des de l'espai en condicions gens clares. El nivell tecnològic seria com és ara l’actual, adaptat al planeta.
Un altre gran tema és que lis habitants d’aquest planeta passen la major part del temps en un estat andrògin, des del que poden manifestar qualsevol dels dos sexes biològics quan entren en zel. Al principi em preocupava trobar-me amb essencialismes de gènere, però en tot cas són el punt de vista incomplert d’un dels protagonistes, que anirà canviant. I com afecta la particularitat biològica de la població d’Hivern a la història? Doncs al meu parer de manera molt natural l’allibera de divisions de gènere. En tot cas permet que ens plantegem com moltes de les coses que atribuïm a diferències de gènere són adquirides socialment.
L’altre gran punt, que pesa bastant, és la crítica social i política, i de fet vaig estar a punt de compartir-ne un parell de cites fent duríssima crítica al patriotisme. Es detallen dos països; l’un és una mena de monarquia disfuncional: el llibre mostra com els horrors vénen des d’aquest grup polític priviliegiat que governa sobre un poble que culturalment practica el suport mutu. Kropotkin ens diria que per necessitat, donades les difícils condicions del planeta. No n’escatima la crítica, esclar: és admirable com Le Guin elabora les seves societats incorporant-hi sempre la foscor, seguint línies taoistes que tant li agraden i que van apareixent en el llibre.
Però si un dels països és un garbuix, l’altre és una clara referència a una dictadura socialista. I com ja passava en «els Desposseïts», la crítica és brutal. I és que realment quin tipus de persona voldria viure en una distopia de control social i submissió política?
El recomano molt: tot el que he explicat queda barrejat en les aventures del primer enviat que arriba a Hivern des d’un altre planeta, de forma molt entretinguda... I és difícil no trobar-hi idees en les que aprofundir!
Dies war mein erstes Buch von Ursula Le Guin und ich gestehe, ich bin etwas "underwhelmed". Das hat mehrere Gründe.
Das Buch hatte ja viele Preise eingeheimst, u.a. den renommierten Hugo Award.
Leider entsprach das Buch inhaltlich überhaupt nicht dem Klappentext.
Worum es geht: Ein Gesandter der Ökumene (ein interplanetarischer Zusammenschluss humanoider Gesellschaften) kommt auf den extrem kalten Planeten Gethen, wo die Einheimischen alle androgyn sind und nur weibliche oder männliche Geschlechtsmerkmale ausbilden und sich fortpflanzen können, wenn sie in der "Kemmer" sind, das passiert etwa alle 28 Tage, aber nicht bei allen gleichzeitig.
Das ist aber gar nicht Kern der Handlung und wurde mir zu wenig beschrieben. Ich erwartete keine ausschweifenden Sexszenen, aber wenigstens eine genaue Darstellung, inwiefern sich Körper, Geist und Verhalten in der Kemmer verändern. Das wurde aber alles nur angedeutet.
Irritierend fand ich auch, dass die Menschen alle als "er ", "Herr Soundso", "der König" usw. …
Dies war mein erstes Buch von Ursula Le Guin und ich gestehe, ich bin etwas "underwhelmed". Das hat mehrere Gründe.
Das Buch hatte ja viele Preise eingeheimst, u.a. den renommierten Hugo Award.
Leider entsprach das Buch inhaltlich überhaupt nicht dem Klappentext.
Worum es geht: Ein Gesandter der Ökumene (ein interplanetarischer Zusammenschluss humanoider Gesellschaften) kommt auf den extrem kalten Planeten Gethen, wo die Einheimischen alle androgyn sind und nur weibliche oder männliche Geschlechtsmerkmale ausbilden und sich fortpflanzen können, wenn sie in der "Kemmer" sind, das passiert etwa alle 28 Tage, aber nicht bei allen gleichzeitig.
Das ist aber gar nicht Kern der Handlung und wurde mir zu wenig beschrieben. Ich erwartete keine ausschweifenden Sexszenen, aber wenigstens eine genaue Darstellung, inwiefern sich Körper, Geist und Verhalten in der Kemmer verändern. Das wurde aber alles nur angedeutet.
Irritierend fand ich auch, dass die Menschen alle als "er ", "Herr Soundso", "der König" usw. bezeichnet wurden. Das trägt dem Phänomen der Nonbinarität überhaupt nicht Rechnung erschwerte mir eine geistige Vorstellung der Gethenianer vor meinem inneren Auge.
Ansonsten erlebt unser Protagonist einige teilweise lebensbedrohliche Abenteuer, weil er zwischen die Intrigen und Machtspielchen der Einheimischen gerät.
Die Handlung ist sehr komplex und hat mich teilweise überfordert, ebenso die örtlichen Begrifflichkeiten.
Das Buch ist aber nicht schlecht und vielleicht ist das alles ein Problem der Übersetzung. Das Buch wurde kürzlich in einer neuen deutschen Übersetzung herausgegeben und vielleicht ist die ja besser gelungen, müsste man sich mal angucken.
For a long perdió of time it felt like this book reads like The Dark Tower. But then it hit me, checked the publishing year; TDT is the one that reads like this
Overall interesting book. Sometimes a lot of made up terminology muddies the story. But definitely worth being called a classic
Review of 'The Left Hand of Darkness' on 'Goodreads'
4 stars
I can see why this is a well-regarded book. Its strengths, like many classic science fiction novels, is in the setting, in the way alien ideas are presented in a way that reflects modern life today. This is a story of making an alien culture feel more human than our own. I was left wondering if a society like theirs could somehow improve upon the ills of our own world or if it would only make things worse. While I didn't care much for the slow plot and the cast of characters, I was impressed by the philosophical implications of their society and I'm sure it's the sort of thing I will think of for years to come.